(Barcelona, 3 setembre 1924 – 16 novembre 2006)

Escriptor i activista cultural. Fill del lacador Ramon Sarsanedas i Oriol. Pertanyent a la generació de poetes de postguerra.

Debutà amb la publicació del llibre A trenc de sorra (1948). Aquesta obra i les composicions aplegades més tard sota el títol Vuit poetes (1952) seguien un nou corrent de poesia que, a través d’algunes reminiscències avantguardistes, trencaven els models post-simbolistes conreats a Catalunya fins a la dècada de 1950.

De la seva obra narrativa cal esmentar els reculls de contes, d’arrel surrealista, però amb un component autobiogràfic. Ha conreat també la novel·la i el conte infantil.

President del Pen Club Català des del 1983 i degà de la Institució de les Lletres Catalanes des del 1988, fou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1994.