(Barcelona, 13 abril 1910 – 23 desembre 1995)

Economista. Especialista en política monètaria i en banca. En acabar els estudis a la Facultat de Dret de Barcelona, estudià a la London School of Economics i posteriorment a Munic. El 1932 inicià la tasca docent a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any següent escriví, en col·laboració amb Lluc Beltran, Els problemes de la banca catalana. Acabada la guerra civil, exercí com a advocat; el 1948 publicà la Política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX, obra cabdal sobre el tema; aquest mateix any guanyà la càtedra d’economia política de Santiago.

Del 1951 al 1956 fou assessor del Banc Central de Caracas. El 1957 començà la seva actuació com a director del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya. Fou també assessor del governador del Banc d’Espanya, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmic de l’Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals de Madrid.

Altres obres seves són: Una introducción a la economía (1950), La crisis monetaria internacional (1968) i l’antologia Escritos 1948-80 (1980).