(Terrassa, Vallès Occidental)

Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), és una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa. S’hi traslladà el 1112 la petita comunitat canonical de Sant Adrià de Besòs.

L’església fou renovada i consagrada el 1113 i hom li donà la tutela i dotació de les veïnes esglésies de Sant Pere i de Sant Miquel de Terrassa i les de Sant Julià i Santa Eulàlia. Fou, amb Sant Ruf de Lleida i Santa Maria de Besalú, un dels tres centres d’influència de la reforma de Sant Ruf d’Avinyó a Catalunya. Malgrat tot, la seva comunitat fou poc nombrosa: uns cinc canonges i algun prevere beneficiat.

L’església de Santa Maria, ornada amb pintures romàniques i refeta sobre la primitiva basílica, fou l’església canonical, mentre que les de Sant Pere i Sant Miquel eren per al culte parroquial del primitiu nucli que s’hi formà a l’entorn.

La creixença de la vila de Terrassa fou causa d’una relativa esplendor del priorat als segles XV i XVI, però només en l’aspecte econòmic.

Fou secularitzat el 1592 i el 1601; per disposició del bisbe de Barcelona, la parroquialitat antiga de Sant Pere i el títol prioral de Santa Maria passaren a l’església del Sant Esperit de la vila de Terrassa, que es convertí pràcticament en col·legiata.