(Castellterçol, Moianès)

Nom popular del castell de Castellterçol, situat al sud de la població, en un petit pujol al centre d’una vall.

Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898. Pertangué als seus successors fins el 1322, que adquirí el terme i la jurisdicció el monestir de l’Estany. La capella de Sant Miquel, que li ha donat el nom, és a migdia del castell, en part en ruïnes i en part convertit en masia, que existia ja el 1111.

Conserva l’estructura romànica, ampliada vers el 1825, quan es volgué convertir en santuari de la Mare de Déu del Remei.

Des del 1990, els actuals propietaris i diversos entitats públiques han consolidat les parts històriques del recinte i les han destinat a activitats culturals.