(Barcelona, Barcelonès)

Antic municipi i actual barri, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre Sant Andreu de Palomar, al nord; Sant Adrià i la mar, al sud, i Barcelona i Gràcia, a l’oest.

El nucli s’inicià al voltant de l’església de Sant Martí, i es mantingué agrícola fins al segle XVIII, en què s’inicià un barri industrial d’indianes, a l’oest; al segle XIX sorgí un tercer nucli, incorporat a l’Eixample, el Poblenou, vora mar, amb indústria de pells i metal·lúrgia. Actualment, el barri conserva algunes indústries i és dividit per l’avinguda de la Meridiana.

L’església de Sant Martí fou bastida durant el segle XV al mateix lloc -Provençals- on ja existia des del segle XI una petita capella, de propietat particular, dedicada a Sant Martí de Tours.

L’actual temple consta d’una sola nau, amb absis poligonal i volta d’ogives; té capelles laterals, fruit de reformes posteriors. La façana fou contractada el 1432 per l’escultor Joan Aymerich. Al timpà hi ha la imatge de Sant Martí i el pobre, i la representació de Joan Sellerer i la seva esposa, donants de l’obra. El campanar, de planta quadrada, i el coronament de la façana són del segle XVII.

L’any 1936 un incendi va malmetre tota la decoració interior.