(Matadepera, Vallès Occidental)

Abadia benedictina (1.095 m alt), situat al cim del casquet de la Mola. Es creu que la seva funció, com a refugi per als cristians perseguits de la invasió àrab, és deguda als monjos de Sant Cugat del Vallès; certament, existia ja el 957.

En temps de l’abat Odegari, la millor època del monestir, fou construïda l’església. Després del domini de Sant Ponç de Tomeres s’uní definitivament a Sant Cugat i, tot seguit, començà la seva decadència. Fou abandonat totalment el 1804; el 1864 s’inicià la restauració i fou declarat monument nacional el 1931.

L’església (segle XI), del més pur estil romànic, consta de tres absis, amb decoració llombarda i un cimbori octagonal a l’entrecreuament del transsepte i de la nau principal. Al migdia el temple té adossada una galeria amb antics sarcòfags; el mur de ponent, on hi ha la porta, abans protegida per un porxo, acaba en espadanya.

Només resten indicis del claustre i de les antigues dependències del monestir, aprofitades en part com a hostalatge i refugi.