(Santa Pau, Garrotxa)

Monestir benedictí, situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al nord del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts. La serra, continuació vers l’est de la serra de Batet, separa la vall del Ser (o de Santa Pau), al sud, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al nord.

El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns. Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç. Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cel·la monàstica a Sant Esteve de Banyoles.

Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175. Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú, que més tard (segle XVII) era sufragània de Sant Miquel de la Miana (la Parròquia de Besalú).

L’església de Sant Julià té una nau romànica, amb capelles laterals posteriors, un campanar sobre la façana i un pòrtic.