(Girona, Gironès)

Abadia benedictina de monges, a la vall de Sant Daniel, prop de la ciutat de Girona.

El fundà la comtessa Ermessenda, que el 1015, amb el seu marit Ramon Borrell, comprà aquesta església al bisbe de Girona. La comunitat s’hi establí el 1020, presidida per una abadessa amb clergues al seu servei, i fou dotada per la mateixa comtessa i el seu fill Berenguer Ramon I amb béns a Montfullà, Vilablareix, Vilademuls i altres indrets.

Inicialment constava d’unes sis monges, que el segle XIII ja eren dotze i arribaren més tard (1342) a una vintena, totes elles filles de la noblesa o de cases benestants. Guarda en una cripta el cos de sant Daniel, màrtir, traslladat d’Arle (Provença), en un sarcòfag construït el 1345.

El segle XV hom li donà les rendes dels antics monestirs femenins de Matella i Vilanera, de l’Empordà, i el 1550 el papa li uní el priorat de Valldemaria, prop d’Hostalric.

El 1640 les monges hagueren d’abandonar el monestir i refugiar-se a Girona, igual com a l’època de la Guerra del Francès, que fou convertit en hospital per les tropes franceses. De nou fou abandonat, per alguns anys, el 1835, però la comunitat hi retornà aviat.

El seu conjunt monumental guarda l’església romànica del segle XII, sobrealçada i modificada, amb cimbori i absis central. El claustre romànic és del segle XIII i té un pis superior del segle XV. La resta de l’edifici monacal ha estat ampliada i renovada els segles XVIII i XIX.

Enllaç web: Monestir de Sant Daniel