(Maó, Menorca, 23 juny 1889 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 agost 1967)

Economista i polític. S’establí a Catalunya, on el 1913 es doctorà en ciències exactes i fins el 1914 fou professor de geometria a la Universitat de Barcelona.

El 1920 participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya i el 1932 en la de la Federació d’Empleats i Tècnics. Fou cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya amb la que fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.

Fou professor d’economia a l’Ateneu Polytechnicum el 1934-35 i de l’Escola Industrial de juliol a agost de 1936, des de l’agost de 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, representant del PSUC al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i entre el 1937 i el 1939, sots-secretari d’economia de la Generalitat.

Fou un dels principals artífexs de l’anomenada Nova Economia i el 1937 fou nomenat director de l’Escola del Treball.

El 1939 es va exiliar a Mèxic on col·laborà a la creació d’escoles i museus. El 1954 fou elegit vicepresident segon del Parlament de Catalunya a l’exili i ocupà el càrrec de gerent apoderat de l’editorial UTEHA de 1940 a 1965.

És autor de Lugares geométricos de curvatura estacionaria en el cuadrilátero de manivela cilíndrica, Curso de geometría descriptiva, L’aplicació del decret de col·lectivitzacions i control obrer (1937) i Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic (1937).