(es Castell, Menorca, 26 gener 1865 – Barcelona, 16 novembre 1927)

Escriptor. Publicà els primers intents literaris a la premsa de Maó i Ciutadella; després esdevingué redactor de “La Almudaina” de Palma de Mallorca. Durant vint anys col·laborà amb temes d’actualitat a “La Vanguardia” de Barcelona, i als diaris madrilenys “El Debate”, “ABC” i “El Fígaro”.

La seva obra més important fou Historia de la Junta particular de Comercio de Barcelona 1758-1847 (1920). Conegut com a novel·lista, la seva prosa naturalista rural reflecteix la vida de l’estament popular de l’illa.

La novel·la Del cor de la terra (1910) i narracions com Classes passives (1910) presenten quadres de costums del país nadiu amb visions de fons turmentat i tràgic. L’any 1911 publicà el recull Poesies.

De la producció castellana cal esmentar Oro y escoria (1915), Las metamorfosis de un erudito (1918) i El final de una leyenda (1919). Pòstumament s’editaren Del cor de la terra (1928), Novel·les menorquines (1934) i Obres completes (1961).

Fou el pare de Josep Maria i de Jaume Ruiz i Manent.