(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 agost 1897 – Madrid, 27 febrer 1964)

Escriptor i propagandista catòlic. La seva família descendia, des de feia segles, de Rocacrespa. Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica.

Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica (GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC) i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent. Fou l’iniciador del comunitarisme.

Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre altres obres, Cooperativismo integral (1959), El primer traidor cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962) i El primer santo cristiano, Dimas el ladrón (1962).