(Barcelona, 25 setembre 1912 – 23 juny 1999)

Realitzador cinematogràfic. Llicenciat en dret (1942), fou ajudant de direcció i guionista per a CINESA fins que s’inicià en el llargmetratge amb Doce horas de vida (1948).

De les seves 17 pel·lícules destaquen: Siempre hay un camino a la derecha (1953), Once pares de botas (1954), Expreso de Andalucía (1956), Los atracadores (1961), La dama del alba (1965), La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1969), No encontré rosas para mi madre (1972), La espada negra (1976) i Crónica sentimental en rojo (1986), a les quals cal afegir Los tarantos (1963) i El amor brujo (1967), nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

President honorari del Col·legi de Directors de Catalunya, fou guardonat amb la Medalla d’Or a les belles arts del ministeri de cultura i la Medalla d’Or de l’Acadèmia del Cinema (1996) i el premi Carles Duran de Cinema (1999).