(Palma de Mallorca, 13 agost 1913 – el Brull, Osona, 5 gener 1938)

Escriptor. Acabats els primers estudis a Palma de Mallorca, on fou deixeble de Gabriel Alomar, es traslladà a Barcelona, a la universitat de la qual cursà la carrera de lletres sota el mestratge de Carles Riba. En aquests anys de joventut establí una sòlida amistat amb Salvador Espriu, que aleshores ja s’havia donat a conèixer en el camp literari.

La seva mort prematura al sanatori del Brull truncà l’obra d’un poeta que obria nous horitzons a l’escola mallorquina. Íntimament lligat a la investigació de la poesia, es lliurà a la recerca de camins i de tempteigs, encaminada a descobrir una nova expressió poètica. Fruit d’aquest exercici reflexiu és el seu llibre Nou poemes (1933).

Els dos volums següents, Quaderns de notes (1934) i Imitació del foc (1938), aquest publicat pòstumament, són un reflex del seu esforç per arribar a la poesia pura com a instrument de cultura, fenomen que ja es feia sentir a Catalunya i a Espanya d’ençà de dues dècades.

Partint de la poesia neobarroca adaptada pels poetes castellans de la generació del 1927, intentà de crear-ne una de surrealista, en la qual es tradueixen les actituds d’avantguarda.

Alguns dels seus darrers poemes, com A Mallorca durant la guerra civil, en que l’autor s’acosta cap a un cert romanticisme, evidencia actituds tradicionals de l’escola mallorquina.

La seva Obra poètica fou publicada a Mallorca l’any 1949. La seva obra crítica, en part inèdita, consta de Notas a Guillén i En torno a la poesía de Quevedo.