(Barcelona, 1945 – )

Historiador. Fill de Martí de Riquer i Morera. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969, especialista en la Restauració i en els inicis del catalanisme polític.

D’entre l’obra que ha publicat destaca la seva tesi doctoral, Lliga Regionalista; la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), així com Nacionalistes i regionalistes (1979), El franquisme i la transició democràtica, 1939-1988 (volum VII de la Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, escrit en col·laboració amb Joan Baptista Culla, i L’últim Cambó (1996).

Ha estat director de l’obra Història, Política, Societat i Cultural dels Països Catalans (12 volums, 1995-99).

El 2017 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.