(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 novembre 1893 – 11 març 1960)

Gravador i pintor. Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet. Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre. F. d’A. Galí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme -moviment del qual fou un dels artistes més característics-, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis.

Unes Aleluyas de Santiago Vinardell (1919) fou el seu primer llibre il·lustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil. Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa. Inventà uns mitjans expressius absolutament originals i usà amb gran eficàcia el veló, eina que obre diversos solcs al mateix temps.

El seu art assolí una gran popularitat i fou l’artista indiscutit per a fer la gravure d’occasion -recordatoris, estampes de comunió, ex-libris-.

Com a il·lustrador, autor d’una obra molt extensa, mantingué el punt just entre la descripció i la decoració, amb una gran comprensió per les exigències de la tipografia.

Fou un notable escriptor. Deixà unes Memòries inèdites i un epistolari molt extens amb el pintor, arquitecte i crític J.F. Ràfols.