(Barcelona, 15 maig 1897 – 19 agost 1974)

Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà (1921) l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923. Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys. En retirar-se Pérez (1923), fundà l’empresa Ricart i, posteriorment (1928), es fusionà amb l’empresa España.

El 1936 passà a la Società Alfa-Romeo, a Milà, on, com a cap d’estudis especials, portà la direcció de nombrosos projectes (motors dièsel, camions, vehicles esportius i motors d’aviació).

En tornar a Catalunya, l’Instituto Nacional de Industria li encarregà que formés el Centre d’Estudis Tècnics d’Automoció (CETA), que projectà la fàbrica de Barajas (Madrid) de l’Empresa Nacional de Autocamiones, SA i els vehicles i motors Pegaso, que foren presentats amb èxit als Salons Internacionals i en proves esportives d’aquells anys; una altra tasca molt important que es realitzà sota la seva iniciativa fou la introducció de normes de racionalització per a les indústries mecàniques (Normes CETA) que han estat aplicades en extensos sectors industrials.

El 1959 fou nomenat president director general de l’empresa francesa Société Lockheed de París; durant el seu mandat fou inaugurada la fàbrica de Beauvais. En fusionar-se aquesta empresa amb Bendix i Ducellier formà el grup DBA, del qual fou conseller.

Fou un dels fundadors de la FISITA (Fédération Internationale des Sociétés d’Ingénieurs des Techniques de l’Automobile), a París (1948), i el seu president durant el bienni 1957-58. Fou membre d’un gran nombre de societats científiques estrangeres.