(Barcelona, 26 juliol 1927 – 13 gener 2004)

Polític. Fill de l’economista Manuel Reventós i Bordoy.

Militant del Moviment Socialista de Catalunya (1949), fou empresonat en diverses ocasions durant el franquisme. Professor de dret a la Universitat de Barcelona, fou separat de la docència (1966). Intervingué activament amb el seu informe polític a l’acte de constitució de l’Assemblea de Catalunya (1971).

Lider de Convergència Socialista de Catalunya (1974), fou un dels principals promotors del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i secretari general (1978-83) del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Conseller de la Generalitat durant la presidència de Tarradellas (1977-80), fou elegit diputat a Corts (1977 i 1979) i al Parlament de Catalunya (1980).

Ambaixador espanyol a París (1983-86), des del juliol de 1983 ocupà la presidència del PSC i el 1986 fou elegit senador (reelegit el 1989 i el 1993). Diputat al Parlament de nou des del 1988, en fou president (1995-99).

Ha publicat, entre altres obres, El movimiento cooperativo en España (tesi doctoral, 1960), Un sol combat (1984), Renovació socialista (1993) i les memòries Missió a París: memòries d’un ambaixador (1992).