(Roses, Alt Empordà, 16 juliol 1877 – Barcelona, 2 març 1956)

Polític i advocat. Estudià dret a Barcelona i es doctorà en ciències polítiques i econòmiques a París. Milità a la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1905), diputat a corts (1914), càrrec en que fou reelegit diverses vegades, i senador (1916).

Vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès (1922) fins que dimití (1924) pel fet d’haver rebutjat la junta un acte de solidaritat amb l’Ateneu de Madrid.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou processat dues vegades segons la llei de jurisdiccions, però fou absolt pel Tribunal Suprem. Durant la República l’elegiren diputat de la Lliga (1931, 1933 i 1936) per Barcelona ciutat.

Fou ministre de Marina durant el breu govern de J. Chapaprieta (1935), que succeí al de la CEDA, amb ministre sense cartera amb Portela (1935-36).