(Barcelona, 2 febrer 1923 – 17 desembre 2009)

Pintor, pedagog de l’art i del disseny. Fill d’Albert Ràfols i Cullerés. Va estudiar arquitectura, però el 1946 va decidir dedicar-se a la pintura: les seves primeres obres són d’una figuració postcubista, amb temes urbans i de paisatge. Cap al 1954 va iniciar un període abstracte, i va anar eliminant gradualment el dibuix.

Durant els anys seixanta va tendir a un expressionisme abstracte amb influència de Kline (Memòria de Lumumba, 1962). S’apropà també al pop-art, bé que de forma matisada, aportant-hi valors plàstics i poètics.

Posteriorment, i en especial des del 1977, la seva obra tendeix a una manifestació plastico-poètica d’informacions procedents del món real, dins una particular i suggerent abstracció que no manca, a cops, de referències figuratives: Interior blau (1981), Pedra blava (1990).

Ha publicat diversos llibres de poemes, com Notes nocturnes (1975), de poesia visual, Episodi (1982) o El color de les pedres (1990), i és autor dels dietaris L’escorça dels dies (1984) i D’un mateix traç (1994).

Ha dirigit les escoles de disseny Elisava i Eina.