(Barcelona, 13 octubre 1943 – )

Lingüista. Llicenciat i doctorat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, de la qual (des del 1967) fou professor a la facultat de filologia.

Ha publicat sobretot assaigs de fonologia i de dialectologia: Gramàtica catalana. Curs elemental per a infants (1969), La “u” catalana d’origen consonàntic (1971), La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico (1973, la seva tesi doctoral), Fonologia diacrònica catalana: aspectes metodològics (1976), Introducción a la lengua y a la literatura catalana (1977, en col·laboració amb A. Terry), Escissió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques (1977), Sobre el benasquès (1980). Dades sobre la freqüència de les unitats fonològiques del català (1981).

Responsable de l’edició crítica de les Converses filològiques de P. Fabra (1983-84) i el projecte Diccionari del català contemporani (1984), col·laborà a l’Atlas Lingüístic del Domini Català’ i l’Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares.

Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, el 1999 fou nomenat director de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.