(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)

Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí. Segons una tradició, la imatge gòtica (segle XV), abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV.

El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria. Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany. Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana.

Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puel·les. Conserva la imatge primitiva.

Al cim del Puiggraciós hi ha una torre de l’antic telègraf òptic molt ben conservada, feta el 1854, i als seus peus una petita capella on hom deia que fou trobada la imatge mariana.