(Barcelona, 1850 – 3 març 1918)

Escriptor. Del barri barceloní de Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica. Començà col·laborant, amb pseudònim, a “L’Escut de Catalunya”, i poc després publicà moltes narracions, poemes i novel·les a “La Renaixença”, “La Il·lustració Catalana”, “Lo Gay Saber”, “L’Avenç”, “La Tomasa”, etc.

S’inicià amb la poesia Menudalla (1878) i Aires vells (1910), d’un to satíric, sentimental o moralitzant. És un dels mestres del costumisme vuitcentista que, a poc a poc, assajà de conrear el realisme i s’empeltà d’un cert naturalisme.

Publicà peces breus com Quadros en prosa (1878); la novel·la En Mitja Galta (1905), on hi ha un ressò de Zola; La colla del carrer (1887), més costumista i autobiogràfica; L’auca de la Pepa (1889), molt reeditada. Trescant per les serres (1892) és un retorn a la peça breu.

Escriví després la novel·la curta, d’aire barceloní La dama negra (1898), La mort d’en Titus (barricades del 54), i a Matadegolla (1889), recollí escenes populars que caracteritzen el seu estil i el seu ambient: la menestralia entre el proletariat i la classe mitjana. Publicà també, entre d’altres, Caps i treves (1893), Si són servits (1913) i Com anàvem (1917).