Santuari marià, situat al nord-est de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres.
Aquestes balmes tingueren tradició eremítica (al segle XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès), i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del segle XIII, situat també en una balma o cova.
La devoció popular el convertí a partir dels segles XV i XVI en un important santuari, molt vinculat a Ulldecona; la imatge de la Mare de Déu era baixada processionalment a la vila en casos de pesta o de secades.
El santuari i l’hostatgeria, adossats a la roca, formen un conjunt notable d’edificacions, en la major part dels segles XIX i XX, però amb restes del segle XVI.

Retroenllaç: Ulldecona (Montsià) | Dades dels Països Catalans