(Barcelona, 1877 – 7 octubre 1946)

Pintor. Format a Llotja i en algunes acadèmies particulars de Barcelona, l’any 1899 féu un viatge a París i es posà en contacte amb els darrers corrents plàstics de l’època. El 1902 exposà a la Sala Parés. Dos anys després, a la sala de l’Ateneu Barcelonès i, el 1905, altra vegada, en una col·lectiva, a la Sala Parés, però l’obra no li va ésser apreciada per la crítica ni pel públic.

Posteriorment (1912) va abandonar la tècnica impressionista i va adoptar la puntillista (paisatges del Montseny) i, amb aquesta mateixa tècnica, però més matisada, va fer grans panoràmiques de Mallorca, l’Alt Llobregat, Corbera i la Conreria.

Descoratjat per la manca d’èxit, deixà de pintar fins al 1928. A partir del 1940 es decantà vers un expressionisme, en retrats i autoretrats, d’un vigor psicològic molt pregon, autèntica galeria dels baixos fons de la societat; el conjunt es va titular Els vençuts. No fou justament valorat fins després de la seva mort.