(Pollença, Mallorca, 11 octubre 1848 – Barcelona, 13 novembre 1916)

Escriptor. Va viure a Barcelona, on alternava el conreu de la literatura amb activitats mercantils i industrials. Figurà entre el grup de joves capdavanters del catalanisme, afiliats a la societat de La Jove Catalunya, així com entre els elements de La Renaixença. Fou proclamat mestre en gai saber el 1885.

Aconseguí una gran fama en els romanços històrics, en l’art dels quals arribà a ésser un mestre. En són representatius Martiri d’en Ramon Llull, El testament del Cavaller i Visca Aragó. En escriure per a l’escena es va mantenir dins el tipus de drama romàntic, i es va donar a conèixer com a literat amb Cor de roure. La filla del segador (1914) i el poema liricodramàtic Garraf (1911). Lamentació de Catalunya dóna, fixant-se en els Planys de Jeremies, una visió de Catalunya. Fou president de l’Ateneu Barcelonès i publicà l’opuscle Poesies.