(Ponferrada, Castella, 14 febrer 1886 – Barcelona, 11 desembre 1937)

Dirigent anarco-sindicalista. El 1914 s’establí a Barcelona, on milità a la CNT. Director de “Solidaridad Obrera” (1917-19), el 1920 va anar a Rússia com a representant de la CNT al Congrés de la III Internacional i a la reunió preparatòria de la Internacional Socialista Roja; en tornar va publicar Informe de mi estancia en la URSS (mar/1922), que va provocar que la CNT s’allunyés de la III Internacional.

Durant el període 1920-23 va esforçar-se a impedir que la minoria extremista arrossegués els sindicats obrers a la lluita terrorista. Però fou greument ferit a Manresa (1922), a causa de la tàctica seguida pels pistolers de les organitzacions patronals d’atemptar principalment contra els dirigents moderats.

Fou traslladat a l’hospital de Manresa, però els pistolers se situaren als voltants de l’edifici amb la intenció de tornar-lo a atacar en el moment que en sortís. Denunciats aquests fets per la premsa, es desencadenà una campanya contra el pistolerisme que fou una de les causes que provocaren la destitució del governador civil de Barcelona, S. Martínez Anido.

Dins la CNT, de la qual fou secretari, Pestaña es va mantenir sempre hostil als grups de la FAI que intentaven controlar-la. Aquesta actitud va afavorir la seva evolució contra l’apoliticisme de la CNT, cosa que originà la formació del grup moderat dels Trentistes, que foren expulsats de l’organització el 1931. Malgrat tot, aquest mateix any es va negar a col·laborar amb Macià en el govern de la Generalitat.

No trigà a separar-se dels trentistes i fundà el Partit Sindicalista amb la intenció d’aconseguir que les masses de la CNT col·laboressin amb la República (1933). En les eleccions de feb/1936 fou elegit diputat per Cadis, però a causa del seu estat de salut la col·laboració a l’esforç de guerra fou, per part d’ell, pràcticament nul·la. Va abandonar, durant la guerra, el Partit Sindicalista, i tornà a la CNT.

Publicà El terrorismo en Barcelona (1920), Lo que aprendí en la vida (1933) i Por qué se constituyó el Partido Sindicalista.