(Barcelona, 12 maig 1842 – 15 juny 1901)

Dibuixant, pintor i polític. Deixeble de Martí i Alsina, completà els estudis artístics a Roma. Extraordinàriament dotat per al dibuix, és conegut sobretot en aquesta especialitat artística, més que no pas en la pintura. Els seus primers dibuixos van aparèixer en publicacions locals (“El Xanquet”) amb el pseudònim de Nyapus.

Durant la tercera guerra carlina i, a partir del 1877, en el transcurs de la contesa russo-turca, fou corresponsal de “La Ilustración Española y Americana”, “L’Illustration”, de París, i altres publicacions, a totes les quals enviava dibuixos evocadors dels conflictes a que assistia.

Com a il·lustrador desplegà una extraordinària activitat (Don Quijote, La leyenda del Cid, Episodios nacionales, de Pérez Galdós, alguns dels Singlots poètics, de Pitarra, etc). Com a dibuixant costumista plasmà belles i emotives escenes de la vida quotidiana barcelonina (L’enterrament del músic orb).

També va obtenir èxits com a pintor de quadres de gènere (El nostre pa de cada dia), que exposà a Barcelona, Madrid i a l’estranger. Fou també autor de molts articles, tant en català com en castellà, sobre art i altres temes.

Fou membre del comitè local barceloní del partit democràtic (1865) i, com a republicà federal, fou elegit regidor de Barcelona pel febrer de 1869. En el seu taller, al mateix febrer de 1869, reuní un grup procedent en la seva majoria de l’Ateneu Català de la Classe Obrera per a escoltar Fanelli. Passà llavors a militar, si bé d’una forma no massa activa, en l’Aliança bakuninista i en la Primera Internacional. El 1872-73 il·lustrà el setmanari anarquista “El Condenado” de Madrid.