(Castelló de la Plana, 19 maig 1884 – Barcelona, 19 juliol 1955)

Naturalista. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid. El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos. El 1911 fou nomenat catedràtic de cristal·lografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristal·lografia a l’estat espanyol.

Després d’una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l’aplicació dels raigs X a l’estudi de l’estructura dels cristalls. Fou secretari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, conservador i director del Museu Martorell de Geologia, cap de la secció de mineralogia de l’Institut Lucás Mallada del CSIC (1943-50), degà de la facultat de ciències (1943-51), i president de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona (1951-55).

Les seves publicacions foren nombroses i d’una gran qualitat científica.