(Figueres, Alt Empordà, 10 febrer 1920 – Esclanyà, Baix Empordà, 11 gener 1977)

Polític i pedagog. Inicià l’activitat política com a militant del BOC. Durant la guerra civil aparegué en actes públics al costat d’Andreu Nin com a membre del POUM. El 1939 passà a França amb l’exèrcit republicà i tornà clandestinament el 1942. Assistí al congrés de creació de Moviment Socialista de Catalunya (MSC) a Tolosa (1944). Empresonat a Figueres (1944), fugí el 1946. Escindit el MSC (1967-68), n’encapçalà un dels corrents.

Diplomat en psicologia pedagògica a la Sorbona, el 1969 fou contractat com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1975.

Participà molt activament en la fundació de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (jul/1974), que el mai/1976 esdevingué polèmicament Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, de caràcter socialdemòcrata i nacionalista. Elegit secretari general (gen/1977), morí al cap de pocs dies.