(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 9 octubre 1826 – Barcelona, 8 gener 1901)

Eclesiàstic i promotor cultural. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, del qual fou catedràtic i rector (1879-82). Canonge de la seu barcelonina (1862), va ésser nomenat bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899). Seguidor de la línia social de Lleó XIII. El 1900 publicà una pastoral en què recomanava l’ús de la llengua catalana en l’ensenyament del catecisme, que fou objecte de discussions a les corts i a la premsa.

Restaurà nombrosos monestirs (Ripoll (1886), Sant Joan de les Abadesses, etc) i fundà el Museu Episcopal de Vic (1890). Membre de les acadèmies de la Historia i de San Fernando, a Madrid. Fou senador per la província eclesiàstica de Tarragona i per la Societat Econòmica d’Amics del País (1899).