(Madrid, 12 febrer 1905 – Tolosa de Llenguadoc, França, 14 gener 1994)

Anarquista. Filla de Joan Montseny i de Teresa Mañé. Col·laboradora a la “Revista Blanca” des del 1925, a partir del 1930 es va convertir en una de les principals figures de la FAI i tingué una assenyalada intervenció en la lluita contra els trentistes en el si de la CNT (1931-32).

Membre del comitè català de la CNT i del peninsular de la FAI, fou ministra de sanitat amb Largo Caballero (nov/1936-mai/1937), posteriorment s’oposà als intents d’aconseguir una nova participació de la CNT en el govern. Destacà també en la campanya contra les acusacions comunistes al POUM.

En acabar la guerra s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on continuà la seva activitat política. Tornà a Espanya el 1977 i participà en la reconstrucció de la CNT, tot i que continuà vivint a Tolosa.

És autora de La mujer, problema del hombre (1932), El anarquismo (1976) i el llibre biogràfic Mis primeros cuarenta años (1987).