(Barcelona, 10 juliol 1845 – 31 març 1919)
Escriptora. Filla de Josep Monserdà i Roger i germana d’Enric . Començà a escriure en castellà i aconseguí un cert relleu mitjançant la col·laboració en el diari “La Alianza de los Pueblos”.
L’amistat amb la poetessa Josepa Robert Massanès i amb Miquel Victorià Penya influí d’una manera decisiva en la seva formació literària. Col·laborà, amb el grup d’escriptors catalans del darrer quart del segle XIX, a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “La Ilustració Catalana”.
Després d’alguns intents teatrals (Teresa o un jorn de prova, 1875), a partir del 1893 conreà la novel·la, prenent per tema la burgesia barcelonina enriquida amb la industrialització. Amb un llenguatge col·loquial, realista, costumista, les seves obres són un reflex de l’època des de l’angle conservador.
Escriví les novel·les La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La fabricanta (1904), La Quitèria (1906) i Maria Glòria (1917). Autora del quadre de costums Del món (1908).
Els seus versos foren recollits en el Llibre de Poesies (1911). Publicà també Orientacions per a la dona catalana (1911) i Tasques socials (1926).
Signava les obres Dolors Monserdà de Macià, ja que era casada amb l’argenter Joan Macià.
Dades dels Països Catalans 
Retroenllaç: Feminal | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Domènech i Escoté, Maria | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Domènech i Escoté, Maria | Dades de Catalunya
Carme, moltes gràcies pels vostres aclariments. Salut !!
M'agradaM'agrada
Benvolguts,
Em permeto esmenar algunes dades incorrectes que rectifico en el text.
Escriptora. Filla de Josep Monserdà i Roger i germana d’Enric . Començà a escriure en castellà i aconseguí un cert relleu mitjançant la col·laboració en el diari “La Alianza de los Pueblos”.
L’amistat amb la poetessa Josepa Massanés i amb Miquel Victorià Amer influí d’una manera decisiva en la seva formació literària.
Col·laborà, amb el grup d’escriptors catalans del darrer quart del s XIX, a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Ilustració Catalana”.
Després d’alguns intents teatrals (Teresa o un jorn de prova, 1876), a partir del 1893 conreà la novel·la, prenent per tema la burgesia barcelonina enriquida amb la industrialització. Amb un llenguatge col·loquial, realista, costumista, les seves obres són un reflex de l’època des de l’angle conservador.
Escriví les novel·les La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La fabricanta (1904), La Quitèria (1906), Maria Glòria (1917) i Buscant una ànima (1920), de publicació pòstuma. Autora del recull de contes Del món (1908).
Els seus versos foren recollits en Poesies Catalanes (1888) i Poesies (1911). Publicà també Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909) i Tasques socials (1916).
Signava les obres Dolors Monserdà de Macià, ja que era casada amb l’argenter Eusebi Macià.
M'agradaLiked by 1 person