(Viella, Vall d’Aran)

(o Mig Aran)  Antiga canònica augustiniana i santuari marià (Santa Maria de Mijaran), situat al nord de la vila, aigua avall de la Garona. Esmentat el 1175, el seu origen sembla remuntar-se a un santuari d’època romana i fins i tot neolítica, si hom admet que la Peira és un megàlit.

L’església bastida al segle XII era una petita basílica de tres naus i absis, amb columnes interiors i arcs formers que sostenien un sostre de bigues; fou volada el 1938, quan servia de polvorí (el 1936 havia estat destruïda la imatge de la Mare de Déu, obra del segle XVI que n’imitava una de romànica).

La comunitat augustiniana, dita de Sant Agustí del Panyo, consta del segle XIII al XVII, que fou dissolta (ocuparen el lloc alguns ermitans i donats). El seu prior era la primera autoritat eclesiàstica després del primer oficial eclesiàstic de la Vall. Fins el 1805 depengué del bisbat gascó de Comenges. Les autoritats civils de la Vall es reunien a l’església, on juraven els privilegis.

Els darrers anys hom n’ha consolidat les restes i n’ha netejat l’entorn, i cada any s’hi celebra un aplec.