(Barcelona, 14 octubre 1833 – 5 juliol 1906)

Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876. Profund coneixedor de l’art gòtic, orientà gairebé tota la seva producció cap aquell estil, dins el moviment neogoticista característic del s XIX i segons les teories de Viollet-le-Duc.

Entre les seves primeres construccions cal esmentar el convent de les Adoratrius (1874) -on es sepultat des del 1924-, les esglésies de Portbou i de Sant Esteve de Castellar, ambdués d’estil goticista, el tercer Misteri de Goig i el primer de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat, el palau de Sobrellano, a Comillas (Santander) (1878), i el seminari del mateix lloc (1883), així com el projecte del convent de Villaricos (Almeria). Una obra típica d’aquesta trajectòria és l’església convent de les Saleses (1885), al passeig de Sant Joan de Barcelona.

És també l’autor del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument de Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil (1900), del projecte i la realització del desmuntatge i la nova construcció de la Rambla de Catalunya, de Barcelona, de l’església quatrecentista de Montsió, de la restauració de Pedralbes (1897), del col·legi dels jesuïtes de Sàrria, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda (1900) i del projecte de la façana de la catedral (1882), que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda.

Juntament amb Antoni Gaudí, que fou deixeble seu, i d’altres, fou un dels impulsors del Cercle Artístic de Sant Lluc. Molt religiós i mesurat en el tracte, gaudí de la consideració dels seus contemporanis.