Martí i Castell, Joan

(Tarragona, 17 novembre 1945 – )

Lingüista. Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1973) i en llengües i literatures estrangeres a la de Roma (1977), ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley (Califòrnia). Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona (1989-92) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector (1992-98).

Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT (1999-2002). Membre fundador del Grup Català de Sociolingüística, membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Comissió Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana. Patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Investigador principal del projecte Llengua, literatura i societat de l’edat mitjana al segle XIX (des de 1993), i un dels investigadors del projecte Enclaus lingüístics. Recursos verbals, ideologies, comunitats (des de 2007), i del projecte Gramàtica del Català Antic (des de 1999).

Membre del Consell de redacció d'”Estudis Romànics”, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, on ingressà el 1992, la Secció Filològica del qual presidí des del 2002, i titular de la càtedra UNESCO de Llengua i Educació (2002). Membre del Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell de Direcció del Centre de Terminología de Catalunya (TERMCAT), i del Consell Supervisor de la xarxa Coneixements, Representacions i Usos del Català (CRUSCAT) de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’àmbit estatal fou membre de diverses entitats.

És autor, entre d’altres estudis, dels llibres Llengua catalana (1986), Gramàtica històrica. Problemes i mètodes (1990), L’ús social de la llengua catalana (1992), Gràmatica històrica catalana I i II (1999 i 2000), Els orígens de la llengua catalana (2001), Estudi lingüístic dels “Usatges de Barcelona”. El codi a mitjan segle XII (2002), L’Institut d’Estudis Catalans. Del dictamen acord de 1907 als Estatuts de 2001 (2002), i Corbella. De la pintura existencial a l’essencial (2006).

En col·laboració amb altres autors ha publicat La llengua catalana a Tarragona (1981), Diccionari de locucions i de frases fetes (1984), Coneguem els nostres parlars (1985), Documents d’història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra (1986), Diccionari d’homònims i parònims (1988), El comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), Processos de normalització lingüística: l’extensió d’ús social i la normativització (1991), Coneixement i ús de la llengua catalana a Tarragona (1992), The Earliest Stage of Language Planning. The ‘First Congress’ Phenomenon (1993), L’ús social i el futur de la llengua (1994), Enciclopèdia de la llengua catalana (2001) i La llengua literària de Llull a Ausiàs March (2001).

Ha participat com a enquestador principal dels volums I, II i III de l’Atlas Lingüístic del Domini Català (2001 i 2003), i del volum I del Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2008) i en la preparació del primer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra (2005). També ha escrit nombrosos articles i estudis, especialment sobre temes de sociolingüística, i d’història de la llengua: La planificació lingüística al Québec i a Catalunya Ha impartit cursets i seminaris en diversos centres acadèmics i culturals nacionals i internacionals.

Respondre