(Barcelona, 16 maig 1919 – 23 maig 2004)

Ecòleg. Es llicencià el 1949 en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1952. Investigador de l’Institut de Biologia Aplicada del CSIC (1946-51). Membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, que dirigí en el període 1966-67, al qual donà un gran impuls i un prestigi internacional. L’any 1967 s’encarregà de la càtedra d’ecologia de la Universitat de Barcelona, que ocupa fins al 1986.

Ha assolit renom internacional com a especialista en l’estudi dels organismes marins i d’aigües dolces. En la seva dilatada tasca científica destaquen l’aplicació de la teoria de la informació als estudis ecològics i la creació de models matemàtics en l’estudi de les poblacions.

Ha rebut nombrosos premis, entre ells el premi Huntsman d’Investigacions en Ciències Marines en la seva primera edició (1980), el Naumann-Thienemann de limnologia, i el premi Ramón y Cajal d’investigació científica.

Ha escrit nombrosos articles i llibres, entre els quals cal destacar Comunidades naturales (1962), Perspectivas en teoría ecológica (1968), Ecología (1974), La biosfera entre la termodinámica y el juego (1980), Limnología (1983), Teoría de los sistemas ecológicos (1991) i Planeta azul, planeta verde (1992).

El 1991 fou designat pel Parlament Europeu com a titular del comitè científic de l’Agència Europea del Medi Ambient.