(Vilassar de Mar, Maresme, 21 gener 1937 – Barcelona, 21 novembre 2000)

Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques a Barcelona (1961). Ha estat professor universitari a Barcelona i València, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1985-95) i, des del 1986, catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona.

Dirigent del PSC, diputat al congrès (1977-89) i, en el període 1982-86, ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista.

Ha publicat nombrosos llibres sobre teoria econòmica i història, entre els quals destaquen La població catalana (1964), L’economia de la regió de Tarragona (1968), en col·laboració amb E. Giralt, Notes sobre el desenvolupament de l’economia al Principat de Catalunya: 1750-1964 (1965), Una teoria de l’Empordà (1987) i La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Participà també en l’obra col·lectiva Ecnomia crítica: una perspectiva catalana (1973).

Morí en un atemptat d’ETA.