(Granollers, Vallès Oriental, 18 novembre 1908 – 23 març 1991)

Geògraf. S’especialitzà en geografia regional: publicà El medio y la vida en Andorra (1947) i El medio y la vida en el Montseny (1947), tesi doctoral, primera a l’estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en P. Vidal de la Blache. També estudià la geografia agrària de la comarca del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el peruglacialisme del Ripollès, etc.

Amb caràcter general, preferí la geografia física. Col·laborà en la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís (sobresurt el capítol de l’explotació del camp). Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona. Des de l’Editorial Alpina impulsà eficaçment la cartografia i la geografia de la muntanya catalana. Fou president de la Societat Catalana de Geografia (1980-86).