(Bunyola, Mallorca, 11 setembre 1870 – Barcelona, 5 gener 1953)

Moblista i decorador. Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893. Els seus mobles, al principi d’inspiració goticista, ocuparen després un lloc molt important en la decoració modernista, estil que conreà fins el 1918. Moltes cases barcelonines foren decorades per ell (casa Lleó-Morera, 1904).

Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant col·laboració amb el dibuixant Josep Pey. Des del 1918 es dedicà a la producció convencional. Sobresortí també com a mosaïcista. A ell és deuen un bon nombre i varietat de llums de metall. Participà en exposicions a Londres, Madrid, Barcelona, Saragossa i París i fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Venècia (1908).