(Maldà, Urgell, 11 desembre 1883 – 19 setembre 1932)

Eclesiàstic i historiador. Ordenat sacerdot el 1908, exercí a Sant Martí de Riucorb, Guimerà i Forès. L’any 1921 fou encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer de la creació i ordenació de l’Arxiu Històric arxidiocesà de Tarragona (considerada modèlica); fou canonge i arxiver de la catedral (1931). Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa.

Entre les seves nombroses obres cal remarcar: Un concili provincial de Tarragona desconegut (1926), Epítome histórico de la Tarragona monumental (1926), Els franciscans i l’arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí (1928), La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major (1929), Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada (1929), Tarragona, Guía histórico-arqueológica (1931) i La Seu de Tarragona (1935), publicació pòstuma on fou recollit un gran nombre de notes documentals que havia anat extraient.

Publicà d’altres treballs a “La Cruz”, de Tarragona; “Estudis Universitaris Catalans”, “Criterion”, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Vida Cristiana” i “Franciscàlia”.