(Vilaür, Alt Empordà, 2 desembre 1888 – Guadalajara, Mèxic, 1 gener 1962)

Polític i pedagog. Estudià a l’Escola d’Estudis Superiors del Magisteri. El 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat. D’ideologia republicana, participà en la fundació d’ERC i en fou nomenat delegat per Girona. Durant la II República fou alcalde de Girona (1931-33), diputat a corts (1931, 1933 i feb/1936), ministre de comunicacions (set-oct/1933) del primer govern de Lerroux i conseller primer (oct/1933-gen/1934) de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil ocupà la presidència del Consell del Treball (1938) i formà part del Consell Directiu de l’Esquerra Republicana de Catalunya. S’exilià a Mèxic el 1939.

En el camp de la pedagogia s’especialitzà en temes geogràfics, sobre els quals publicà algun estudi comarcal d’interès, i dirigí la Normal de la Generalitat. És autor de la Lo que puede hacer el magisterio por la cultura (1916), La interpretación materialista de la historia (1918), Geografía general e iniciación a la geografía descriptiva (1923), El Gironès: Per l’estudi de Catalunya (1923), Una lliçó pràctica de geografia (1925), Estudio crítico sobre la enseñanza de la geografía en España (1926), El Gironès i Banyoles (1931), etc.