Arxiu d'etiquetes: Vinalopó Mitjà

Pinós de Monòver, el (Vinalopó Mitjà)

22 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 126,9 km2, 474 m alt, 7.695 hab (2015)

(ant: les Cases de Costa, cast: Pinoso) Situat entre les serres de les Salines i del Coto, al sector occidental de la comarca, al límit amb les terres murcianes del Carxe. És el centre d’una petita rodalia encerclada per les serres de Cabeç de la Sal (est) i les Salines (nord), que enclou el Carxe per l’oest, drenada per la rambla de Favanella.

L’agricultura és de secà i es dedica principalment al conreu de la vinya, seguit per les oliveres i els ametllers. Indústria del calçat i del cuir, afavorida per la proximitat d’Elda, Monòver i Novelda. Àrea comercial d’Alacant.

A la vila, redossada en un petit coster, destaca l’església parroquial de Sant Pere, que fou ampliada a la segona meitat del segle XIX.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Encebres, els llogarets i les caseries de Cavallussa, la Canyada del Trigo, les Cases d’Ivanyes, el Culebró, Lel, el Paredó, el Rodriguillo, Tresfonts i Ubeda.

Beties

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, situat al vessant meridional de la serra de Beties (709 m alt), que s’estén a la dreta del Vinalopó i limita els termes de Monòver i Novelda.

Petrer (Vinalopó Mitjà)

19 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 104,26 km2, 462 m alt, 34.754 hab (2014)

Situat als contraforts del Sit i del Maigmó, a la conca del Vinalopó.

La major part dels terrenys conreats és dedica a l’agricultura de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); el regadiu és possible gràcies a la font de la Puça i a les aigües de pous, i produeix hortalisses i vinya (raïm de taula). Predomina la petita propietat i el règim de tinença majoritari és la propietat directa. Important activitat industrial, sobretot del calçat i de la pell, també la tradicional de gerreria i ceràmica, i finalment la mecànica i l’alimentària. Depèn de l’àrea comercial d’Alacant i de la d’Elda.

Demogràficament, ha experimentat un creixement continu tot al llarg del segle XX, especialment a partir del 1950, és la segona població de la comarca.

La vila, al peu de les ruïnes del castell de Petrer, medieval, es troba pràcticament unida a Elda. Conserva la celebració folklòrica de moros i cristians. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVIII-XIX i refeta després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Almafrà, les partides i caseries de Guirnei, Palomaret, Caprala, Santa Bàrbara, Puça, Catí i les Salinetes.

Enllaç web: Ajuntament

Bertrans, els

2 Respostes

(la Romana, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, situat a l’esquerra de la rambla de Tarafa i al vessant meridional de la serra dels Bertrans (574 m alt).

Novelda (Vinalopó Mitjà)

42 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 75,7 km2, 241 m alt, 26.292 hab (2014)

Està situat al sector sud-oriental de la comarca i a la riba dreta del Vinalopó. El sector nord-est del terme és accidentat pels estreps de la serra del Sit, i també ho és el sector occidental. Més d’una tercera part del terme municipal és ocupat per bosc (pins) i matoll.

Agricultura, amb conreus de secà (cereals, olivera) i regadiu (hortalisses). Un altre conreu important fou el de safrà, introduït a la comarca durant el primer terç del segle XIX (1825) i del qual Novelda arribà a produir el 80% del total espanyol; avui el conreu ha desaparegut, però la comarca continua essent un dels principals centres internacionals del comerç del safrà. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de marès calcífer i de marbre, que donen lloc a unes petites indústries artesanals derivades. La riquesa industrial ha assolit més importància que l’agricultura, gràcies, principalment, al desenvolupament de la indústria del calçat. Altres indústries són l’alimentària (conserves vegetals, licors), tèxtil (cotó), química (perfums i colònies) i de la construcció. Àrea comercial d’Alacant.

La població s’havia mantingut estacionada, amb tendència a disminuir, durant la primera meitat del segle XX, però a partir dels anys 1960 i 1970 es va produir un important creixement, gràcies a l’afluència d’emigrants procedents de Múrcia i la Manxa.

La ciutat està situada a la dreta del Vinalopó i sota el castell de la Mola i del santuari de la Magdalena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Estació de Novelda, els llocs i caseries de les Cases de Sala, Cucuc, el Duaime, la Forna, Lèdua, Montagut, Moratxell i Beties i el balneari de les Salinetes.

Enllaç web: Ajuntament

Montfort (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 79,52 km2, 230 m alt, 7.658 hab (2014)

(cast: Monforte del Cid, ant: Nompot) Situat a l’esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, de l’Alcoraia i de Sant Pasqual.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l’agricultura.

La vila, d’origen islàmic, és en una eminència, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus.

Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d’Orito i l’Estació de Montfort.

El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics.

Monòver (Vinalopó Mitjà)

39 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 152,36 km2, 341 m alt, 12.460 hab (2014)

(cast: Monóvar) A la serralada sub-bètica valenciana, amb depressions com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis. El Vinalopó passa per l’extrem oriental del terme.

Amb l’agricultura (vinya i cereals) en recessió, la vida econòmica local es basa en la indústria (pedreres, calçat, cellers i destil·leries), que ocupa gran part de la població activa que no treballa fora del municipi. La població tendeix a augmentar, equilibrada entre l’emigració i l’immigració.

La ciutat, d’origen islàmic, ocupa una llarga solana de més d’un quilòmetre; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Joan Baptista, bastida el 1775, i la casa natal de Josep Martínez i Ruiz “Azorín”.

El terme comprèn, a més, el poble del Fondó de Monòver i les caseries i llogarets de les Cases del Senyor, Xinorla, el Xinorlet, la Romana Alta, Alciri, Alquebla, la Canyada Roja, la Canyada de Don Ciro, les Cases de Joan Blanco, les Cases de Sanxis, el Derramador, la Font del Pi, Madara, Almorqui, el Manyar i la Rambleta.

Bateig, el

Deixa un comentari

(Petrer, Novelda, Elda / Vinalopó Mitjà)

Partida rural, a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins dels tres termes municipals, on hi ha una important explotació de pedra de construcció.

La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda.

Fondó dels Frares, el (Vinalopó Mitjà)

5 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 12,55 km2, 415 m alt, 1.095 hab (2014)

(cast. Hondón de los Frailes) Segregat del terme del Fondó de les Neus el 1926 i situat com aquest al corredor longitudinal de la serralada subbètica, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella, entre les serres dels Frares i de Crevillent, al sud-oest de Novelda. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i brolles de coscoll i de romaní.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, quasi tota de secà (vinya i ametllers); hi ha alguns conreus de regadiu (peres i vinyes) i algunes modestes activitats industrials. Àrea comercial d’Alacant.

El poble s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de les Cases de Galiana.

Fondó de les Neus, el (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 68,88 km2, 368 m alt, 2.632 hab (2014)

(cast: Hondón de las Nieves) Situat a la serralada subbètica valenciana, travessada per la rambla de Tolomó, envoltat per les serres d’Algaiat, Crevillent i dels Frares, al sud-oest de Novelda. El terme és muntanyós, i gairebé la meitat del sòl és forestal i amb algunes pastures.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura (a la tradicional preponderància dels cereals a succeït la vinya, que és el primer conreu) i la ramaderia (porcina). Una activitat residual, l’espardenyera, ha cedit el lloc a una modesta producció de vi, dirigida a les comarques litorals. Àrea comercial d’Alacant. El seu caràcter primordialment agrari ha provocat la davallada demogràfica durant tot el segle XX.

La vila es troba en un turó i conserva una dotzena de coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.

Dins el terme hi ha les caseries de la Canalosa, d’El Rebalso i de la Cava.

Enllaç web: Ajuntament