Arxiu d'etiquetes: vescomtat Xelva

Lladró i de Pallars -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d’Elvira de Pallars i de Mur, i germans de Pere Roger Lladró i de Pallars.

Baltasar Lladró i de Pallars  (País Valencià, segle XV)  Baró de Castalla. Heretà la baronia amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d’Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Fou fill seu Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull.

Jaume Roger Lladró i de Pallars  (País Valencià, segle XV)  Quart vescomte de Xelva. Es casà primer amb Cecília d’Arinyo, i foren pares de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo; i després amb Caterina de Centelles i de Bellvís, amb la qual tingué Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles.

Lladró de Pallars -varis/es bio-

5 Respostes
  1. Margarida Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Filla de Baltasar Lladró i de Pallars. Fou la primera muller de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10).
  2. Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito  (País Valencià, segle XVI)  Dama. Filla de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12) i d’Isabel Beneito. No heretà el vescomtat de Xelva i les senyories, les quals passaren al seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  3. Francesc Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVII)  Vuitè vescomte de Xelva. Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Pere (4). Heretà el vescomtat de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11). A la seva mort, sense descendència, el vescomtat passà al seu nebot Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13).
  4. Pere Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Francesc (3). Casat amb Elionor Ponç, foren els pares de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç) (13).
  5. Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Cinquè vescomte de Xelva. Fill de Baltasar Lladró i de Pallars, i de Cecília d’Arinyo, i germà de Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo i de Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles. Es casà primer amb Margarida Lladró de Pallars (1), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10); en segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Francesc (11) i de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12).
  6. Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Primera marquesa de Sot i quarta comtessa de Sinarques. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de María de Silva y de Palafox, i germana de Maria Anna (7), la qual heretà els títols.
  7. Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia (6), de la qual heretà el marquesat. S’intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve.
  8. Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar  (País Valencià, segle XVII)  Onzè vescomte de Xelva i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer (9). Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia (6) i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva (7).
  9. Joan Lladró de Pallars i Ferrer  (País Valencià, segle XVII)  Segon comte de Sinarques i desè vescomte de Xelva. Fill de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13) i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars, i germà de Blanca. Es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines, i foren pares de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8).
  10. Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Fill de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i de Margarida Lladró de Pallars (1). Es casà amb Beatriz de Bobadilla, i foren pares de Margarida Lladró de Pallars i de Bobadilla. En segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Pere (12) i de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  11. Francesc Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Setè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i d’Inés Manrique. Heretà el vescomtat del seu germà Pere Lladró de Pallars i Manrique (12). Morí sense hereus agnaticis, i el vescomtat passà a Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3).
  12. Pere Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Sisè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i de Inés Manrique, i germà de Francesc (11). Es casà amb Isabel Beneito, i foren pares d’Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito (2).
  13. Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç)  (País Valencià, segle XVI)  Novè vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró de Pallars i Bonet (4) i d’Elionor Ponç. Heretà el vescomtat del seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3). Fou el primer comte de Sinarques (1597). Fundà (1617) un nou vincle hereditari. Es casà (1597) amb Francina Ferrer i Lladró de Pallars, filla del baró de Sot de Xera i de Guadassèquies, i foren pares de Joan (9) i de Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.

Lladró, Pere

3 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I el Conqueridor, i llur filla i hereva fou:

Maria Lladró i de Castre (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV)  Senyora de Manzanera. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà:

Pere Lladró de Vilanova (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares de Pere Boïl de Lladró i de:

Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl (País Valencià, segle XV)  Vescomte de Xelva. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Jaume Roger, de Baltasar i de:

Pere Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV – 1480)  Tercer vescomte de Xelva. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.