Ermita del desert de les Palmes, al nord de la vila.
A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda (537 m alt), termenal amb el terme de Cabanes de l’Arc.
Santa Àgueda -Plana Alta-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: serres
Sant Vicent -Pollença-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
Sant Salvador -Ribagorça-
Ermita (868 m alt), a l’oest de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Quilis
Santuari (1.082 m alt), a l’oest del terme, al cim de la serra de Sant Quilis, termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
Sant Martí de Cameles
Santuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic.
Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64).
Sant Marc, serra de
Alineació muntanyosa, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al sud del terme, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell.
Sant Joan, serra de -País Valencià-
(Albocàsser, Alt Maestrat / les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Alineació muntanyosa que separa les aigües de la rambla de la Viuda i del riu Segarra, termenal dels dos municipis.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucé.
Sant Francesc d’Assís * -Elx-
Veure> el Molar (despoblat i serra).
Sant Cristòfol, serra de
(Alcoià / Alt Vinalopó)
Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s’estén entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó.
Safor, serra de la
(Comtat / Marina Alta / Safor)
Massís muntanyós (1.013 m alt), que forma part del sector septentrional de les carenes bètiques més orientals.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est i enllaça per l’estret de l’Orxa amb la serra de Benicadell (oest), i a l’est amb les serres de Gallinera i Mostalla; limitada per ponent pel riu d’Alcoi.
Dades dels Països Catalans 