(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o Cuïram)  Cova del nord-est de l’illa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicent de sa Cala, a uns 200 m alt, utilitzada com a santuari a l’època cartaginesa i bona part de la romana.

Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calbet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes. Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa (lot principal), de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges.

La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n’hi ha d’altres variants. Daten dels segles V-II aC.

L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa a cada cara, on són citades les deesses Astarte i Tànit.