(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
(o Agustins) Masia i església (Sant Miquel de Bustins), al vessant de la serra de Finestres, a l’esquerra del torrent Mat.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
(o Agustins) Masia i església (Sant Miquel de Bustins), al vessant de la serra de Finestres, a l’esquerra del torrent Mat.
(Garrotxa)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Santuari de la Mare de Déu d’Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d’Elena (565 m alt).
L’església és romànica.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
(o Sobreroca) Poble (390 m alt), situat al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau.
De l’església parroquial de Sant Andreu (segle XVII), depèn el santuari d’Elena.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
(o Santa Maria de Finestres) Poble (880 m alt), damunt la serra de Finestres. El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers.
L’església parroqial i santuari (la Mare de Déu de Finestres) és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres (960 m alt), que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser.
El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria; pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú. El 1323 formava part de la baronia de Santa Pau. En 1464-73 estigué en poder dels remences, i en fou un important centre d’operacions.
L’església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí depenent de Sant Esteve de Banyoles, i s’extingí el 1836. Fou molt afectada pels terratrèmols del 1427, i fou refeta i ampliada el 1779. El 1836 esdevingué parròquia.