Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.
El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.
Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.
Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València.
(o Foixet) Despoblat de l’antic terme de Borró, situat entre la ciutat de Gandia i el poble del Real de Gandia, a l’esquerra del riu d’Alcoi.
l’Erm (Manlleu, Osona) Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L’església parroquial, en forma d’hemicicle, és dedicada a sant Pau.
l’Erm * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l’Erm (antic santuari i hostatgeria).
l’Erm (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d’Alfauir.
l’Erm * (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l’Erm (antiga església).
Dades dels Països Catalans 