Veure> Sant Pere dels Forquets (barri).
Veure> Sant Miquel de Forques (antic terme).
Castell, prop del límit amb els termes de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’est, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç I de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344.
Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389.
A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI.
Poble, al cor dels Aspres, al vessant oriental del coll de l’Orri, on neix la riera de Fontcoberta, afluent, per l’esquerra, de la Canta-rana.
L’església parroquial (Santa Maria de Fontcoberta) és, enlairada, al nord del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta.
(Rosselló)
Veure> Sant Genís de Fontanes (poble i municipi).
Nom real de l’escriptor popular rossellonès, més conegut pel pseudònim d’Esteve Fi (1845-1943).
Veure> torre de Talteüll (torre de defensa del segle XIV).
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.
Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.
A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.
Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.
Veure> font de Salses (font d’aigua salada).
Dades dels Països Catalans 