Despoblat (1.107 m alt), situat damunt la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent per la dreta de la Valira de Cornudella. L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Havia format part de l’antic terme de Cornudella de Valira.
Nom oficial que rebé el municipi després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça (1964), part del de Merli (1966) i el poble de Sant Esteve del Mall (de l’antic terme de Queixigar) i l’antic terme de Serradui (1980).
(Montanui / Benasc, Ribagorça)
Veure> Vallhiverna (vall del Pirineu axial).
(o les Cases d’Herbera) Caseria (1.180 m alt), dins l’antic terme de Benifonts, a l’esquerra de la Valira de Castanesa.
(Graus, Aragó)
Poble (737 m alt) i antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic del català.
És situat a la dreta de l’Isàvena, el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena (serra de Güel, 1.401 m alt).
De l’església parroquial del poble (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (segles XIII- XIV), actualment al Museu d’Art de Catalunya.
Veure> Goient (santuari).
(cast: Eriste) Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist. L’església parroquial és dedicada a sant Feliu.
Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist).
Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l’Éssera.
Cim (3.131 m alt) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs (3.027 m alt), separa el cim del pic d’Oo (3.065 m), dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs.
El massís separa les valls de Benasc, d’Astau (Comenge) i de Loron (Bigorra). Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs, que dóna nom al massís.
Santuari (la Mare de Déu de Goient), en un vessant damunt l’Éssera, al nord-est del poble. Erigit el segle XI, fou reformat el XVII.
El segle XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes.
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Poble (793 m alt), aturonat damunt un contrafort meridional de la serra de Giró (1.176 m alt), que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar.
Dades dels Països Catalans 