(Llíria, Camp de Túria, 1870 – Madrid, 1930)
Periodista i escriptor. Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia (1893) i Salir del paso (1891).
Se n’anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de “Diario Universal”, “Informaciones”, “La Tribuna” i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals: Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas.
(Palma de Mallorca, 29 juliol 1943 – 10 juliol 2013)
Escriptor i periodista. Ha publicat el recull de poemes Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma de Poesia 1966.
També s’ha dedicat a l’assaig. Col·laborà a “Tele/eXprés”.
(Madrid, 1782 – Palma de Mallorca, segle XIX)
Periodista. Fill de Joan Baptista Marià Picornell i Gomila. A tres anys el seu pare li féu passar un examen públic a la universitat de Salamanca.
El 1803 es traslladà a Mallorca, on en una polèmica defensà idees conservadores enfront de la filosofia liberal. El 1808 dirigí un cert temps el “Diario de Mallorca”.
Li han estat atribuïdes, erròniament, aventures revolucionàries del seu pare.
(València, segle XIX – Madrid, 1874)
Periodista. Fundà “El Tarraconense”, dirigí “El Tío Nelo” (1862) i col·laborà al “Calendario Profético”, “El Radical” i fou redactor de “Los Dos Reinos” (1864-66).
Progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns.
Escriví els miracles de sant Vicent Ferrer, Lo fanàtic de Traiguera (1863) i La veu del cel (1863).
(València, 1821 – 1877)
Polític i periodista. A divuit anys formà part de la direcció del diari progressista “La Tribuna” i fundà el diari “El Justicia”.
Derrocada Isabel II de Borbó (1868), va presidir la Junta revolucionària de València, d’on va ésser governador civil; també va ésser diputat a corts.
(València, 1862 – 13 febrer 1929)
Periodista. Fou redactor en cap d'”El Pueblo” i director d’“El Mercantil Valenciano”. Hi mostrà el seu ideari republicà i federalista.
Escriví un Estudio sobre las Cruzadas i alguns opuscles sobre les guerres civils d’Espanya.
(Sogorb, Alt Palància, 1870 – València, 1927)
Periodista i polític. Llicenciat en dret (1896), formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller (1905) i diputat provincial (1913). Des d’aquest càrrec promogué la fundació (1914) del Centre de Cultura Valenciana.
Fou director i propietari del diari catòlic “La Voz de Valencia” i president de Lo Rat Penat (1916-19).
(València, 1915 – 1992)
Periodista. Redactor de “Las Provincias”, fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d'”Avance” (1939) i redactor en cap de “Levante”. En 1959-92 fou director de “Las Provincias”.
Franquista i anticatalanista, publicà les novel·les Sinfonía patética (1950) i La isla de los lagartos (1958) i els reculls de notes o articles Papeles (1968), Valencia, ciudad abierta (1973) i Dietario personal (1974).
(Palma de Mallorca, 1836 – 1897)
Periodista. Col·laborà a “El Diario de Palma”, “El Correo de Mallorca”, “El Progreso”, “El Anunciador” i “La Opinión”.
Fundà el diari “La Almudaina” el 1887, el qual dirigí fins a la seva mort.
(Torreblanca, Plana Alta, 21 juny 1948 – )
Escriptor i periodista. Dirigí la secció literària de la revista “Gorg” i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d’aproximació a falles folles fetes foc (1974).
L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a diversos diaris i revistes i fou director de publicacions del setmanari “Valencia Semanal”.
També ha publicat: Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978).
Dades dels Països Catalans 